PRÀCTICA 8: Causalitat circular

INTRODUCCIÓ:

L'enfocament sistèmic prové de dues teories: la Teoria General de Sistemes i la Cibernètica. Aquest nou enfocament, és freqüentment utilitzat i trenca amb les idees anteriors en alguns aspectes bàsics. Es diferencia dels plantejaments anteriors perquè aquests, es centren en un individu, el qual és el focus d'atenció però en canvi, l'enfocament sistèmic, es focalitza en grups o sistemes, els quals representen un conjunt de persones amb unes determinades relacions entre elles. Cal que diferenciem entre un conjunt de persones i un grup ja que en el segon cas, tenen trets en comú, experiències compartides i un vocabulari específic, entre altres. En canvi, en un conjunt de persones no hi ha d'haver necessàriament cap mena de relació entre elles. 

Un sistema són dues o més persones que comparteixen una certa relació, com per exemple: parella, amics, família, equip de futbol, etc.

Descobrint aquesta nova visió, van comprovar que no són les persones les qui tenen el problema, sinó que les dificultats que apareixen no són fruit d'algun trastorn interior. És més, aquestes dificultats esmentades, són l'indicador de que les relacions dins el sistema no van bé, no són saludables. Si es canvia el sistema defectuós per un sistema o ambient saludable, el símptoma desapareixerà. Una característica de l'enfocament sistèmic, i la bàsica és que no és individual sinó en grup, i que el sistema pot "rebentar" per la persona o vàlbula més dèbil. 

A diferència dels altres plantejaments, no considera que es puguin determinar les causes del comportament i tampoc els interessa ja que un sistema és massa complexe i, per a solucionar una qüestió no cal trobar la causa. Recolzen el model lineal de causa-efecte, defensat per la física i a través d'aquest neix la causalitat circular de l'enfocament sistèmic. Per a representar-ho més gràficament, ens podem remetre a la qüestió: Què va ésser primer, l'ou o la gallina? Els interessa determinar com funciona el sistema i no la causa o l'orígen del problema. Trencant amb la visió psicoanalítica, no busquen les causes del comportament i volen entendre com funciona un determinat sistema per a poder trencar el cercle. Existeixen dos tipus de seqüències: constructives i destructives. 

Molts psicòlegs també argumenten que la causa fonamental pot haver desaparegut, però que no vol dir que desapareguin els hàbits. 

"Són les solucions que s'intenten aplicar per solucionar un problema, les que mantenen, creen o augmenten el problema". Aquesta frase es refereix al fet que el psicòleg, quan intervé, s'introdueix dins el sistema i comença a formar part d'aquest. En medicina, aquest fet, s'anomena Iatrogènia. La Cibernètica argumenta que la intervenció d'un psicòleg mai és inòcua, és a dir, sempre té efectes perquè entra dins el sistema. Per a evitar a formar part del sistema, existeix la Teràpia Estratègica Breu, la qual consta de deu sessions. Les relacions que s'estableixen en el sistema són importants ja que poden ser saludables o no saludables i això també influeix. 

Gregory Bateson va definir dues tipus de relacions:

- Relacions simètriques: Diversos elements d'un sistema interactuen de manera semblant. 

- Relacions complementàries: Diversos elements d'un sistema actuen de forma diferent. 

Els tos tipus de relacions poden ser o bé constructies o bé destructives. 

PRÀCTICA:

En la part pràctica vam haver d'elaborar quatre seqüències, un per a cada relació i diferenciarl-les entre constructives o destructives. L'he realitzat amb en Cristian Jiménez i en Jose Gala.

REFLEXIÓ:

Des del meu punt de vista, l'Enfocament Sistèmic és plantejament relativament nou, que avui dia encara s'utilitza i que permet crear un nou ambient per a la persona que ho necessita i que intentem tractar. 

Molts cops ens han intentat "vendre" la imatge del psicòleg que només tracta la persona qui ho necessita i que s'entén que aquest individu és portador d'un problema intern o emocional que l'impedeix el seu dia a dia. Doncs bé, moltes vegades no ens parem a pensar que potser, el que alimenta aquest malestar, són les relacions que manté amb la família, amb els amics, amb la parella, amb els companys de feina, etc. i que és l'ambient en el qual es mou, el què fa que alguna cosa no funcioni. Els ambients no saludables poden ésser molt variats i, en certa manera, és difícil mantenir un sistema intacte i saludable per tota la vida, doncs a tots ens han ocorregut certs fets que l'han fet trontollar. Per tant, no existeix cap sistema idíl·lic i perfecte que premaneixi intacta durant tota una generació, aproximadament. Amb això vull dir que som humans, i com a tals, ens equivoquem, demanem perdó, tornem a equivocar-nos i molts cops provoquem petites esquerdes en els sistemes en els quals estem involucrats però, si hi ha alguna persona del sistema, la qual notem que està patint les repercussions d'aquestes esquerdes, perquè no ajudar-la i solucionar-ho abans que sigui pitjor? Es tracta de mantenir el més equilibrat possible el nostre sistema, per a evitar trencaments. 

És clar que no tothom pensa igual que jo, en aquest cas. Crec, personalment, que les relacions humanes són molt més complexes del que ens podem arribar a imaginar i que moltes vegades actuem per instint o per impulsos que no justifiquen aquestes accions, les quals, al mateix temps, provoquen trencaments en els sistemes o refreden relacions.