PRÀCTICA 9: Diagrama sistèmic

INTRODUCCIÓ:

Les idees bàsiques de l'enfocament sistèmic són les següents: la persona en relació amb altres, en conjunt i formen part de xarxes de relacions, és a dir, no estan aïllats, i aquestes determinen el comportament humà. A més, la persona no té/és el problema sinó que el problema es situa entre les persones o relacions del sistema, per tant, els símptomes o malalties no són indicadors de patologia interna sinó símptomes de que una o més relacions del sistema són insolubles. D'aquesta manera, es descentralitza la patologia. Cal tenir en compte  l'idea de causalitat circular la qual esmenta que tot està relacionat per causa - conseqüència. No es pot determinar la causa ja que el sistema és molt complex i tampoc cal saber-ne la conseqüència. 

Ens centrarem en una teràpia, la Teràpia Familiar Estructural i el diagrama sistèmic. L'ideòleg o el creador d'aquesta va ésser Salvador Minuchin que, juntament amb altres psicòlegs, a mitjan segle passat, van començar a atendre famílies des del diagrama sistèmic. Milton Erickson va ésser la font d'inspiració de l'enfocament sistèmic.Tots els grups tenen una estructura que es basa en un conjunt d'individos que el formen i un conjunt de relacions que formen entre ells. 

Per Minuchin no existeixen famílies desestructurades sinó que hi ha famílies amb una estructura estàndard i famílies que no tenen una estructura estàndard. Sovint es deia que els fills de famílies sense una estructura estandaritzada, tindrien problemes. No obstant i això, la psicologia popular ens enganya un cop més ja que, aquesta afirmació és falsa. El benestar o malestar de les persones no depen de l'estructura sinó del tipus de relacions que s'estableixen entre els individus que formen el sistema. Minuchin proposà els dos conceptes de "Jerarquia" i "Poder", els quals estan relacionats amb el concepte de resposabilitat i els seus diversos graus. Deia que no es pot repartir el mateix grau de responsabilitat o poder als pares que als fills d'una mateixa família i que la gestió del poder no anava lligat a l'autoritarisme o a una dictadura ja que aquest, es pot delegar. Si per qualsevol cas, es capgira la gestió de poder, els  individus presentaran indicadors de malestar. És per això que cal mantenir la gestió del poder. De la mateixa manera, es pot produir un encallament en el procés evolutiu d'una família el qual es nota pels símptomes. El poder, segons Minuchin, s'ha d'anar delegant als fills progressivament. Bowen va determinar el procés d'individuació, és a dir, d'esdevenir una persona autònoma, independent. A diferència de l'autoritat, el poder ve donat o te l'atorguen ja que la primera, se l'ha de guanyar un mateix. 

L'idea de frontera és l'àmbit de presa de decissions i segons Minuchin n'hi ha de tres tipus:

 - Rígida: no admet comunicació, no hi ha  comunicació amb la resta del sistema.  Semblant a una dictadura. 

  - Laxe: invasions de poder contínuament. 

  - Flexible: comunicació fluïda

PRÀCTICA: 

En la pràctica vam haver de crear un genograma i un diagrama sistèmic. Aquests els he realitzat amb l'Angie Gañán.

GENOGRAMA: Un genograma són esquemes o dibuixos que permeten plasmar la relació familiar i dóna pistes només sobre l'estructura. És important per a saber en quines relacions podem intervenir. 

Exemple de Genograma: 

La situació d'aquesta família és la següent: La dona de 43 anys té un fill de l'antic matrimoni amb un home de 45 anys. El fill d'aquests, té 23 anys, no manté cap mena de contacte amb la mare i té una relació informal de parella amb una noia de 25 anys i van tenir una filla que als tres anys de vida va morir. La dona de 43 anys, després de divorciar-se va formar una parella amb un home de 47 anys, amb el qual va tenir una filla biològica que ara té 18 anys, va experimentar un avortament i més tard van adoptar un nen de 8 anys. 

DIAGRAMA SISTÈMIC: Permet plasmar el funcioament del sistema. És important realitzar notes a peu de pàgina per tal d'entendre'l i conèixer els puts dèbils i forts d'aquest sistema. 

Exemple de Diagrama Sistèmic: 

En aquest cas, el matrimoni principal està format per una dona de 51 anys i un home de 55 els quals tenen un fill de 26 anys amb el qual han tingut una frontera rígida. Aquest noi té una parella de 24 anys que presenta un conflicte ocult amb la mare del noi. El matrimoni també té una filla de 23 anys que és homosexual, amb la qual han tingut una frontera laxe. Aquesta noia té una parella de 23 anys del mateix sexe i tenen un conflicte manifest amb els pares a causa de la seva condició sexual. No obstant i això, el germà de la noia, juntament amb la seva parella, creen una aliança per tal d'ajudar la parella homosexual i recolzar-les. Al mateix temps, una parella d'amics del matrimoni de 37 anys la noia i 40 el noi, creen una coalició en contra el noi i la seva parella perquè recolzen l'homosexualitat i la llibertat d'expressió sexual. 

REFLEXIÓ:

Crec que tenim un concepte erroni de les famílies desestructurades o desorganitzades ja que, moltes vegades, creiem que pel sol fet de tenir aquestes característiques, els fills n'experimentaran les conseqüències de manera que aquests seran problemàtics o tindran conductes inadequades. 

És un més dels conceptes mal apresos i fomentats de la psicologia comuna o popular que ens envaeixen avui dia i que podem trobar en revistes, llibres, articles, pàgines webs, fòrums o altres. No necessàriament per ésser unsistema desorganitzat ha de ser d'aquesta manera ja que s'han vist altres casos on les famílies eren estructurades però tot i així, hi havia problemes. Això concorda amb la reflexió feta en la pràctica anterior i amb el simple fet d'adonar-nos-en que som humans, i que com a tals, no tenim la capacitat d'ésser perfectes i lliurar-nos d'equiocacions i errors. No som màquines perfectes que tinguin al seu abast un manual d'instruccions, al qual poden recórrer si alguna cosa no funciona correctament. 

Ha estat una pràctica que realment, a mi, m'ha fet veure que quan diagnostiquem en un futur, no serà bàsicament un esquema el que apuntem i percebem, sinó que hem d'anar més enllà i veure que són éssers humans amb els qui tractem i que les relacions humanes són molt més complexes del que semblen. Tots som diferents i actuem de maneres diferents, de la mateixa manera que ens diferencien pensaments, conceptes, i ideals. 

PRÀCTICA 8: Causalitat circular

INTRODUCCIÓ:

L'enfocament sistèmic prové de dues teories: la Teoria General de Sistemes i la Cibernètica. Aquest nou enfocament, és freqüentment utilitzat i trenca amb les idees anteriors en alguns aspectes bàsics. Es diferencia dels plantejaments anteriors perquè aquests, es centren en un individu, el qual és el focus d'atenció però en canvi, l'enfocament sistèmic, es focalitza en grups o sistemes, els quals representen un conjunt de persones amb unes determinades relacions entre elles. Cal que diferenciem entre un conjunt de persones i un grup ja que en el segon cas, tenen trets en comú, experiències compartides i un vocabulari específic, entre altres. En canvi, en un conjunt de persones no hi ha d'haver necessàriament cap mena de relació entre elles. 

Un sistema són dues o més persones que comparteixen una certa relació, com per exemple: parella, amics, família, equip de futbol, etc.

Descobrint aquesta nova visió, van comprovar que no són les persones les qui tenen el problema, sinó que les dificultats que apareixen no són fruit d'algun trastorn interior. És més, aquestes dificultats esmentades, són l'indicador de que les relacions dins el sistema no van bé, no són saludables. Si es canvia el sistema defectuós per un sistema o ambient saludable, el símptoma desapareixerà. Una característica de l'enfocament sistèmic, i la bàsica és que no és individual sinó en grup, i que el sistema pot "rebentar" per la persona o vàlbula més dèbil. 

A diferència dels altres plantejaments, no considera que es puguin determinar les causes del comportament i tampoc els interessa ja que un sistema és massa complexe i, per a solucionar una qüestió no cal trobar la causa. Recolzen el model lineal de causa-efecte, defensat per la física i a través d'aquest neix la causalitat circular de l'enfocament sistèmic. Per a representar-ho més gràficament, ens podem remetre a la qüestió: Què va ésser primer, l'ou o la gallina? Els interessa determinar com funciona el sistema i no la causa o l'orígen del problema. Trencant amb la visió psicoanalítica, no busquen les causes del comportament i volen entendre com funciona un determinat sistema per a poder trencar el cercle. Existeixen dos tipus de seqüències: constructives i destructives. 

Molts psicòlegs també argumenten que la causa fonamental pot haver desaparegut, però que no vol dir que desapareguin els hàbits. 

"Són les solucions que s'intenten aplicar per solucionar un problema, les que mantenen, creen o augmenten el problema". Aquesta frase es refereix al fet que el psicòleg, quan intervé, s'introdueix dins el sistema i comença a formar part d'aquest. En medicina, aquest fet, s'anomena Iatrogènia. La Cibernètica argumenta que la intervenció d'un psicòleg mai és inòcua, és a dir, sempre té efectes perquè entra dins el sistema. Per a evitar a formar part del sistema, existeix la Teràpia Estratègica Breu, la qual consta de deu sessions. Les relacions que s'estableixen en el sistema són importants ja que poden ser saludables o no saludables i això també influeix. 

Gregory Bateson va definir dues tipus de relacions:

- Relacions simètriques: Diversos elements d'un sistema interactuen de manera semblant. 

- Relacions complementàries: Diversos elements d'un sistema actuen de forma diferent. 

Els tos tipus de relacions poden ser o bé constructies o bé destructives. 

PRÀCTICA:

En la part pràctica vam haver d'elaborar quatre seqüències, un per a cada relació i diferenciarl-les entre constructives o destructives. L'he realitzat amb en Cristian Jiménez i en Jose Gala.

REFLEXIÓ:

Des del meu punt de vista, l'Enfocament Sistèmic és plantejament relativament nou, que avui dia encara s'utilitza i que permet crear un nou ambient per a la persona que ho necessita i que intentem tractar. 

Molts cops ens han intentat "vendre" la imatge del psicòleg que només tracta la persona qui ho necessita i que s'entén que aquest individu és portador d'un problema intern o emocional que l'impedeix el seu dia a dia. Doncs bé, moltes vegades no ens parem a pensar que potser, el que alimenta aquest malestar, són les relacions que manté amb la família, amb els amics, amb la parella, amb els companys de feina, etc. i que és l'ambient en el qual es mou, el què fa que alguna cosa no funcioni. Els ambients no saludables poden ésser molt variats i, en certa manera, és difícil mantenir un sistema intacte i saludable per tota la vida, doncs a tots ens han ocorregut certs fets que l'han fet trontollar. Per tant, no existeix cap sistema idíl·lic i perfecte que premaneixi intacta durant tota una generació, aproximadament. Amb això vull dir que som humans, i com a tals, ens equivoquem, demanem perdó, tornem a equivocar-nos i molts cops provoquem petites esquerdes en els sistemes en els quals estem involucrats però, si hi ha alguna persona del sistema, la qual notem que està patint les repercussions d'aquestes esquerdes, perquè no ajudar-la i solucionar-ho abans que sigui pitjor? Es tracta de mantenir el més equilibrat possible el nostre sistema, per a evitar trencaments. 

És clar que no tothom pensa igual que jo, en aquest cas. Crec, personalment, que les relacions humanes són molt més complexes del que ens podem arribar a imaginar i que moltes vegades actuem per instint o per impulsos que no justifiquen aquestes accions, les quals, al mateix temps, provoquen trencaments en els sistemes o refreden relacions.