PRÀCTICA 6: Necessitats humanes

INTRODUCCIÓ:

La sisena pràctica és sobre les necessitats humanes i la piràmide de les necessitats humanes proposada per Maslow. Hem començat la classe amb una introducció teòrica la qual va seguida d’una petita pràctica i finalment, d’una reflexió.

La psicologia humanista, com a la tercera potència, proposà una nova manera d’enfocar el comportament de la persona. Durant els anys 50 i 60 el Conductisme evoluciona cap al Cognitivisme i es produeixen dos enfocaments: el conductista, en el qual la persona és considerada una màquina, i la psicoanàlisi, on la persona és considerada l’it (ego), és a dir, la persona és egoista per a satisfer les seves pròpies necessitats. Molts psicòlegs, però, no hi estan d’acord ja que hi ha més qualitats humanes a tenir en compte, no només aquestes.

A través d’estudis amb primats, Maslow i Carl Rogers proposen un nou model, el qual es defineix per creure fermament que la persona té una tendència innata al creixement, a l’aprenentatge i que és essencialment bo i positiu. Maslow esmenta “necessitats”, i les defineix com tot allò que si no es cobreix o satisfà, provoca la mort o la malaltia.

Existeixen necessitats falses, les quals si no es cobreixen, no passa res. La publicitat és un dels mecanismes que ens transmet més necessitats falses. Com per exemple, “Si compres aquesta casa ara, els teus fills t’ho agrairan tota la vida i podreu ser una família feliç!”. Cal diferenciar “necessitats” de “capricis”, ja que és beneficiós per a l’educació. La teoria de la motivació de Maslow té una aplicació pràctica, així com al piràmide de les necessitats, la qual es pot veure representada en anuncis de la televisió.  

A diferència de Maslow, el qual parla d’autorealització, Rogers parla d’autoactualització. No obstant i aquesta petita diferència lèxica, els dos coincideixen en que existeixen ambients favorables i ambients desfavorables o insolubles, els quals ajuden o perjudiquen el creixement i l’arribada a aquests punts màxims. Per tant, les condicions ambientals són molt importants però l’essència del que pot arribar a ser l’ésser humà ja la portem a dins, i aquesta és positiva.

Existeixen tres tipus de necessitats:

-          Fisiològiques.

-          Psicològiques.

-          Espirituals.

Tres obres clàssiques de Maslow, on es pot observar la base de la teoria humanista són: “Motivació i personalitat”, “L’home autorealitzat” i “La personalitat creadora”.

Maslow proposava com a objecte d’estudi les persones més humanes, aquelles que eren optimistes, creatives, que no s’evadien, que afronten els problemes.

La teoria de la motivació humana de Maslow, classifica les necessitats en tres grups, com he dit anteriorment: les espirituals, les psicològiques i les fisiològiques. Ja que es tracta d’una piràmide, les necessitats que es situen a baix de tot, són les bàsiques, i d’aquesta manera, si anem pujant arribem a l’autorealització.

En la base hi trobem les necessitats fisiològiques, les quals són: alimentar-se, respirar, dormir, el sexe, l’excreció, etc.

Seguidament, trobem les necessitats psicològiques que es subdivideixen en tres tipius: les de seguretat (del cos, de la família, de la salut, de la moral, etc.), d’amor i pertinença (amistat, pertinença a un col·lectiu, intimitat sexual, etc.) i les d’autoestima (confiança, complicitat, competència, respecte als altres, etc.).

Finalment, hi ha les necessitats espirituals on hi trobem les d’autorealització: moralitat, creativitat, espontaneïtat, resolució de problemes, falta de prejudicis i acceptació dels fets.

Aquestes necessitats, no sempre estan ordenades, és a dir, és una jerarquia amb excepcions. Alguns d’aquests casos poden ser l’anorèxia, les vagues de fam, i altres.

La seguretat, per exemple, en els casos dels nens maltractats o desatesos, quan es pregunten si els vindran a buscar a l’escola. Com una mostra de necessitat de seguretat demanen sempre que els expliquin el mateix conte, sense canviar-lo, ja que d’aquesta manera saben com acaba i no els sorprèn.

Així doncs, cada persona prioritza les necessitats segons ella mateixa.

PRÀCTICA: 

De cada un dels nivells de la piràmide, buscar un comportament constructiu, un de destructiu i un de fallit. Aquesta pràctica l’he realitzat amb la Núria i la Maria.

Es poden diferenciar tres comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats autèntiques:

-          Comportament constructiu: s’adrecen a assolir les necessitats. Els altres i jo hi obtenim un benefici.

-          Comportament destructiu: assoleix temporalment l’objectiu però a llarg termini un mateix hi perd.

-          Comportament fallit: no s’assoleix l’objectiu.

1.      FISIOLÒGIQUES:

-          Situació: una persona té insomni a les nits.

-          Comportament constructiu: va a teràpies homeopàtiques i naturals.

-          Comportament destructiu: pren medicaments perjudicials per a ell/a però que ho solucionen.

-          Comportament fallit: demanar ajuda al tarot o bé a “bruixes”.

2.      SEGURETAT:

-          Situació: una mare i un fill tenen molt mala relació (inseguretat familiar).

-          Comportament constructiu: assisteixen a teràpies familiars.

-          Comportament destructiu: el fill marxa de casa. Al moment ho soluciona però a la llarga no.

-          Comportament fallit: es neguen a parlar del tema, no es posen d’acord.

3.      AMOR I PERTINENÇA:

-          Situació: problemes sexuals en el matrimoni. Ella no està còmode amb ell.

-          Comportament constructiu: assistir a la consulta d’una sexòloga que els aconselli.

-          Comportament destructiu: ella és infidel al seu marit amb un altre home. Es sent bé però més tard provocarà la ruptura del matrimoni.

-          Comportament fallit:  fingeix quan tenen relacions sexuals.

4.      AUTOESTIMA:

-          Situació: dues amigues es barallen i perden la confiança.

-          Comportament constructiu: posar-se d’acord per intentar solucionar els problemes, ser sinceres i entendre l’altra persona.

-          Comportament destructiu: fer un paper davant aquesta persona però pel darrera criticar-la i deixar-la malament.

-          Comportament fallit: no voler saber res més de l’altra amiga.

5.      AUTOREALITZACIÓ:

-          Situació: un noi molt creatiu presenta un projecte a l’empresa on treballa. El projecte és molt car i han de fer fora a gent per poder fer-lo.

-          Comportament constructiu: retallen costos innecessaris del projecte.

-          Comportament destructiu: fan fora a gent innocent per a poder portar a terme el projecte.

-          Comportament fallit: al seu cap no li agrada perquè és molt car.

REFLEXIÓ:

Crec que moltes vegades hauríem de sospesar quines possibilitats tenim i com podem realitzar el que volem, abans d’actuar instintivament i penedir-nos-en tot seguit. És una bona tàctica per a sortir-ne beneficiat tu, i els altres.

Aquesta pràctica m’ha agradat en relació amb el fet de, davant una qüestió o un problema, saber pensar i equilibrar la balança de manera que tots en sortim beneficiats i deixar de banda les actituds egoistes que molts cops tenim. No es tracta només de deixar de ser-ho sinó d’aprendre a cobrir les nostres necessitats també mitjançant l’ajuda dels altres, de manera que els altres puguin satisfer les seves amb la nostra ajuda. El fet de no perjudicar algú en les seves necessitats mostra que, com a éssers dotats de capacitat de raonament, podem fer la vida més fàcil a les persones més o menys properes al nostre entorn.