INTRODUCCIÓ:
L’Ernest Luz ha començat la classe fent un repàs de l’última pràctica que vam fer. Ha parlat de l’Estructuralisme de Wundt, del Funcionalisme de James, del Condicionament clàssic o responent de Pavlov i del Conductisme de Watson.
Anteriorment, la psicologia es creia una ciència que estudiava els estats de consciència però Watson no hi estava d’acord ja que deia que no es poden mesurar. No hi havia recursos per mesurar-lo s però avui dia sí (electroencefalograma, escàners cerebrals, etc.). Així doncs, Watson proposa una nova definició per a la psicologia: ha de ser la ciència que estudia la conducta observable i mesurable. El conductisme radical no accepta percepcions, sensacions ni pensaments (Caixa negra). Skinner s’afegeix a la nova definició de psicologia feta per Watson i afegeix un nou element a l’esquema d’E-R de watson: E-R-C (Conseqüència). Els objectius són augmentar o reduir una conducta en concret. Les persones alcohòliques són sotmeses a tècniques abrasives per tal de reduir l’ingesta d’alcohol. El Manual de Trastorns, on es descriuen els símptomes amb avaluacions estadístiques per a diagnosticar, és el DSM-IV (edició revisada) o bé el CIE-10. En el manual DSM original, es catalogava l’homosexualitat com un trastorn i s’utilitzaven tècniques abrasives tals com descàrregues elèctriques cada cop que el subjecte s’excitava amb la imatge d’un home.
L’evolució de Skinner és A. Ellis i A.T. Beck, que amplien l’objecte d’estudi de la psicologia i afegeixen els conceptes de “sentir” i “pensar”. Als anys 50/60 sorgeix aquest corrent, el Cognitivisme. L’esquema del condicionament es fa més complexe un cop més: Estímul – Organisme – Resposta – Conseqüència. Abans de la resposta, l’estímul passa per un filtre personal, l’organisme. Per tant, el mateix estímul passat per diferents organismes resultarà en diferents respostes.
La majoria de psicòlegs actuals són cognitivistes i accepten que hi ha una part instintiva en la conducta. Tot i haver-hi tants moviments o corrents, no es contradiuen sinó que s’acumulen.
Per exemple, podem observar la depressió des del conductisme o des del cognitivisme:
- Des del conductisme: indefensió apresa, no té control sobre el que li passa en la vida i com a conseqüència desenvolupa una depressió.
- Des del cognitivisme: forma de pensar pessimista que s’acumula de forma progressiva i provoca efectes depressius. Afecta com penso o em sento i com actuo. S’han d’analitzar els pensaments o distorsions cognitives i modificar-los de tal manera que no intervinguin en la vida diària.
Les distorsions cognitives són pensaments negatius que afecten el pensament d’una persona i la seva manera d’actuar.
Ellis i Beck analitzen les formes de pensar de la gent i fan una llista cada un, les quals són en certa mesura, iguals.
L’esquema cognitiu és el següent:
- Esdeveniment activador.
- Pensament i creences.
- Conseqüències emocionals i/o conductuals.
Per exemple:
- La parella m’ha deixat.
- No puc estar sense ell/a, no trobaré ningú com ell/a, sóc un fracassat.
- Estic trist/a, no menjo, bec alcohol, falto a la feina, etc.
Les distorsions cognitives són, en grans termes, esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen conseqüències negatives com: alteracions emocionals, conflictes en les relacions amb els altres, una forma de veure la vida i el món o bé optimista o bé pessimista, i altres.
Els diferents tipus de distorsions cognitives segons Ellis són:
1. Generalització excessiva.
2. Abstracció selectiva.
3. Polarització o pensament tot o res.
4. Desqualificació d’allò positiu.
5. Lectura del pensament.
6. Endevinar el futur.
7. Magnificació/minimització.
8. Raonament emocional.
9. Etiquetar erròniament.
10. Autoinculpació.
11. Personalització.
12. Imperatiu categòric.
PRÀCTICA:
La pràctica l’he realitzada amb l’Angie Gañán i en Jose Luis Gala i hem buscat vint-i-quatre pensaments distorsionats en total, dos per cada distorsió. A continuació, explico la llista de les distorsions cognitives realitzada a classe amb els meus companys:
1. Generalització exessiva:
a. Un noi marroquí m’ha robat la cartera, per tant penso que tots els marroquins són uns lladres.
b. Una dona té un accident, com a conseqüència penso que les dones en general no saben conduir.
2. Abstracció selectiva:
a. En un examen trec bona nota però he fallat una pregunta. Em focalitzo en l’error.
b. Tinc una bona relació amb la mare però recordo una discussió. Em focalitzo en aquella discussió.
3. Polarització o pensament tot o res:
a. Tinc una discussió amb una amiga i com a conseqüència penso que totes les amigues em traicionen.
b. Suspenc l’examen de cotxe i penso que mai l’aprovaré.
4. Desqualificació d’allò positiu:
a. Tinc bona nota en un examen però li restes importància i dius que tothom ho hagués pogut fer.
b. Em fan un regal i penso que segur que és per interès.
5. Lectura de pensament:
a. No em posaré mini-faldilla perquè es pensaran que sóc una “fresca”.
b. No faré acudits masclistes perquè es pensaran que ho sóc.
6. Endevinar el futur:
a. Segur que ningú recordarà el meu aniversari.
b. Quan el/la xicot/a em diu: “Hem de parlar”, segur que vol dir que ja no m’estima i que em vol deixar.
7. Magnificació/minimització:
a. La meva mare és la millor del món.
b. A l’amic invisible he fet el millor regal i m’han fet el pitjor. (en aquest cas, observem que en una mateixa frase es tracta de magnificació i minimització)
8. Raonament emocional:
a. Porto hores estudiant i estic saturat, penso que sóc tonto.
b. Et trobes algú i no et saluda, penso que està enfadat amb mi.
9. Etiquetar erròniament:
a. Segons com vesteix una persona diem com és.
b. Les rosses són tontes. (també es pot considerar generalització excessiva)
10. Autoinculpació:
a. Veus el noi/a que t’agrada i marxa, em culpo perquè no he estat capaç de dir-li res.
b. Una amiga és maltractada i l’aculls a casa teva, l’ajudes però recau. Penses que podries haver fet més per ella (portar-la al psicòleg, a un centre de dones maltractades, etc.) (també es pot tractar d’imperatiu categòric)
11. Personalització:
a. He parlat amb un professor i per això m’ha aprovat l’assignatura als exàmens finals.
b. Estudio amb un amic i a l’examen trec més bona nota jo que ell, ha estat culpa meva perquè no li he explicat bé el contingut.
12. Imperatiu categòric:
a. Suspens un examen, penso que hauria d’haver estudiat més.
b. A la feina sortiu tard, penso que no m’hauria d’haver entretingut.
CONCLUSIÓ:
La pràctica ha estat interessant ja que en molts casos, els meus companys i jo ens hem sentit identificats en alguna distorsió i hem pogut veure-ho i tractar-ho de manera objectiva. És cert que n’hi ha moltes però també hem de tenir en compte que n’hi ha moltes que es confonen, o es complementen. Per això és molt fàcil confondre alguna distorsió amb una altre.
Tot i això, hem escollit dues frases que estem més o menys acostumats a sentir, i les hem categoritzat a cadascun dels pensaments distorsionats.
A continuació m’agradaria mostrar-vos un vídeo interessant que parla sobre les distorsions cognitives, de les quals hem fet la pràctica.
Bona feina, Paula!
ResponderEliminar