PRÀCTICA 2: Dessensibilització sistemàtica

INTRODUCCIÓ:

Aquesta pràctica la vam començar introduint l’Estructuralisme de Wundt, el qual, tal com diu la mateixa paraula, es focalitzava en l’estructura de la ment. Anys més tard, W. James va proposar el Funcionalisme, que complementava la teoria Estructuralista de Wundt i es preguntava com funcionava la ment relacionada als processos mentals tals com: el llenguatge, la motivació, la percepció i més.

Al s. XIX la psicologia era un estudi de la consciència i a finals d’aquest segle i principis del XX, Freud va introduir la psicoanàlisi amb la obra “La interpretació dels somnis”. Freud era un metge però no només tenia coneixements de medicina sinó que també coneixia l’art, la filosofia i la fisiologia, entre altres. En relació a la medicina, va descobrir els efectes medicinals de la cocaïna i proposa el concepte de plaer. En les seves obres fa el llenguatge i les reflexions  atractives per tal de ser més entenedores.

Més tard, apareix el Conductisme de J. Watson i la psicologia passa a tenir una altra definició ja que pensen que no es poden estudiar els processos mentals a causa que no es veuen ni es toquen. Per tant, s’exclouen. Això s’anomena la caixa negra, on resten tots els pensaments i sensacions que reuneixen aquestes característiques anteriors. Es preocupen pel que fa la persona, la seva conducta i les seves reaccions i només es poden estudiar el que es veu, es mesura o es pesa. Les bases del corrent conductista s’apleguen a l’article realitzat el 1913 “Perquè sóc un psicòleg conductista?”. Els antecedents del conductisme són Pavlov i el seu Condicionament Clàssic, el qual sorgeix a finals del s. XIX – principis del z. XX. Pavlov era de procedència russa i va rebre el premi Nobel pels estudis que va realitzar del condicionament. Inicialment estudia els processos digestius dels gossos i observa que quan se’ls presentava menjar, tenien la reacció natural de la salivera la qual no era apresa. Finalment, quan salivaven i no hi havia menjar era perquè esperaven que era l’hora de menjar. Pavlov associa dos estímuls ja que a l’hora de menjar dels gossos fa sonar una campaneta. Al principi els animals no relacionen els dos estímuls però quan els ensenya el menjar, després del condicionament aprenen que quan sona la campaneta és l’hora de menjar, per tant, saliven.

Així doncs, ho podem moure al camp de la publicitat, la qual pretén que associem les coses que ells volen. Es tracta de la publicitat subliminal, que es troba sota el llindar de percepció (1/28 segons, no en tenim consciència). Aquesta, afecta mínimament.

L’esquema del condicionament clàssic és aplicat per Watson a les fòbies ja que si aquest esquema es repeteix, es grava. Així doncs, Watson estudia les fòbies i la seva procedència i diu que aprenem i desenvolupem fòbies a coses que no n’haurien de fer. Són pors evolutives ja que en determinats moments de la vida, són pors que van desapareixent gradualment. Per exemple: por a la foscor, por als gossos, por a la mort, etc. Les reaccions dels adults afecten als nens en certa mesura ja que si un nen cau i l’adult s’espanta, la criatura plorarà desconsoladament. En canvi si l’adult li resta importància, el nen no s’ho prendrà tan malament. Amb això podem dir que, la majoria de pors s’aprenen a l’etapa de l’infantesa. Així doncs, Watson entén la ment com una tabula rasa o una taula en blanc, la qual quan naixem no inclou res. El seu condicionament és criticat pel fet que ens defineix als humans com màquines.

A continuació de Watson, Skinner proposa el condicionament operant, el qual afegeix una altra variant a l’esquema d’Estímul – Resposta. Aquest esquema es resumeix en Estímul – Resposta – Conseqüència. En funció de la conseqüència, la resposta es donarà més o menys cops (premi/càstig). L’esquema de Skinner genera mètodes de modificació de la conducta. A diferència de Watson, Skinner creu que tenim la capacitat de controlar i pensar els estímuls, ja que no som màquines.

Per finalitzar, Mary Cover Jones crea la Dessensibilització Sistemàtica, la qual aconsegueix descondicionar les fòbies. Situa allò que ens fa por en una situació de relaxació.

PRÀCTICA:

He realitzat la pràctica amb la Maria Lara i hem intentat aplicar la dessensibilització sistemàtica en un cas en concret: Un nen que veu un accident d’autobús per la televisió i que més tard, el seu pare es fa mal i el nen ha d’anar amb autobús a l’hospital per veure’l. L’autobús li fa por, després d’haver vist l’accident per la televisió.

Així doncs, hem de desenvolupar deu passos per dessensibilitzar-lo. A continuació, explicaré els passos que hem escollit:

1.  Mostrar-li al nen dibuixos de gent dins l’autobús o agafant-lo per tal d’introduïr-lo dins la     dessensiblització.

     A continuació acompanyar-lo a una parada d’autobús per observar-la on hi ha gent que no coneix però    no els passa res.

3.  El següent pas és observar la mare pujar a l’autobús parat i que no li passi res.

4.  Entrar a l’atuobús parat amb la mare per tenir consciència de l’espai on es situa.

5.  Ensenyar-li les mesures de seguretat per sentir-se còmode i segur.

6.  Seguidament, entrar a l’autobús parat, sense la mare.

7.  Entrar a l’autobús i realitzar una recta (d’una parada a una altra) amb la mare al seu costat agafats.

8.  Realitzar una recta amb la mare a l’altra costat de l’autobús.

9.  Realitzar un camí llarg acompanyat de la mare.

10 . Finalment, fa una excursió amb l’escola, on es tracta d’un trajecte llarg i no l’acompanya ni la mare ni el pare.

CONCLUSIÓ:

Donats els dos casos que ens va donar a escollir l’Ernest, el professor, la Maria i jo vam escollir el que he presentat. No per cap criteri en concret, ja que l’altra cas era una nena amb fòbia a les abelles a causa d’una picada. Ens semblaven atractius els dos casos i crec que, en més o menys mesura ens n’hem sortit amb la dessensiblització. Es tracta d’un mètode un tant delicat que a petita escala seria la pràctica realitzada però crec que, com a psicòlegs professionals hauríem de desglossar més aquests deu passos i analitzar cada situació, cada estímul que pugui ser una amenaça pel nen/a, cada objecte i la companyia amb qui realitza la dessensiblització. En termes generals, ha estat una pràctica productiva ja que ens permet veure com una persona pot deixar de tenir certes fòbies amb la nostra ajuda i sentir-nos productius i útils.