PRÀCTICA 1: La introspecció.

INTRODUCCIÓ:

La introspecció és la capacitat que nosaltres, els éssers humans, tenim per a dissociar-nos. És a dir, som capaços d'observar amb atenció els nostres propis estats o continguts mentals sense la necessitat del son o els somnis.

Una capacitat bàsica i fonamental de la ment és la reflexió, el fet d'adonar-se'n del què està pensant en aquell precís moment.

Moltes vegades no ens fixem en el que passa per la nostra ment, en el què hi ve i seguidament marxa sense deixar-ne ni rastre, però tot i així, aquests continguts fugaços hi són i fins i tot, moltes vegades ens donen petites pistes del nostre estat d'ànim així com les nostres preocupacions, preferències, observacions, etc.

En aquesta pràctica, el professor del mòdul de Fonaments de la Psicologia, Ernest Luz, ens ha proposat realitzar una introspecció a petita escala durant la classe de del Grup Petit 2 durant uns 10 minuts. Es tractava de restar en silenci durant aquest petit espai de temps i observar, de manera detinguda, què passava per la nostra ment. És possible que ens sorgíssin dubtes? O més aviat preocupacions? I si, pel contrari, notàvem sensacions, com per exemple, de comoditat, fred o calor, confiança, ...? Doncs bé, a continuació transmetré i comentaré el meu petit moment d'introspecció, on si més no tots hem deixat anar la imaginació.

INTROSPECCIÓ O OBSERVACIÓ DELS ESTATS MENTALS:


Després d'explicar-nos els detalls, les característiques, el procediment de la primera pràctica i de fer un compte enrere, el professor Ernest Luz ha sortit de l'aula en silenci deixant la porta oberta.


Sobtadament tots els alumnes vam restar en silenci els primers minuts, cosa que em va portar a pensar en la meva antiga classe, a l'institut mentre feiem Batxillerat i tothom parlava, comentava i discutia històries i batalles. Això passava encara que ens demanéssin si us plau que calléssim. Aquesta situació es donava perquè resulta que, alguns de nosaltres, havíem madurat? o bé era perquè el fet d'estar a la universitat, amb assignatures noves i professors nous, ens feia més respecte? El cas és que, quan vaig acabar de preguntar-me el perquè del silenci absolut, em va venir al cap que havia d'observa el que em passava pel cap en aquells moments, i vaig notar una sensació de enguit. No era capaç de relaxar-me i deixar anar la meva ment, de manera que pogués donar voltes, repassar físicament l'espai, preguntar-me dubtes, i altres qüestions. Perquè em costava tant? Sense adonar-me'n, vaig recordar un article sobre els transtorns del son, on sintetitzava en unes quantes frases l'insomni. Afegia que, un dels errors que més sovint cometen els qui el pateixen, és tenir la voluntat d'adormir-se. De fet, el professor ho havia comentat quan explicava la pràctica, abans dels 10 minuts d'introspecció.

Minuts més tard, dues o tres persones van començar a comentar la dificultat de concentrar-se en aquell precís moment, com si els resultés forçat. Em va cridar l'atenció el fet de ser conscient del que realment passa en aquell espai físic on em trobava. Els sentits no deixen de funcionar ni un moment mentre estem vius, no es relaxen com ho podem fer nosaltres. L'oïda, l'olfacte, el tacte o la vista estan alerta per qualsevol estímul que es doni. Podem dissociar-nos, però això no comporta que, mentre observem els nostres estats mentals altres capacitats deixin de funcionar o disminueixen.
Seguidament vaig notar que la part dreta de l'esquena em tibava i em feia mal. Segurament era de la posició que adopto en el moment d'escriure, i que tinc assumida des que era petita. Vaig pensar que mai havia decidit corregir-la i que potser d'aqui uns anys, aquestes males postures donarien resultat a problemes més greus. També em vaig fixar en què les cadires on ens situem cada dia, a cada classe, no són les cadires habituals d'institut. Almenys no on anava jo. Així doncs, un cop més, vaig comprovar que els sentits estan desperts en tot moment, menys en l'estat del son, és clar, que és quan es redueixen.

El temps no és del tot objectiu en molts casos. Pot passar lent o ràpid depenent de l'ús que realitzis d'aquest. Sovint ens sembla que quan realitzem accions que es caracteritzen per un estat passiu, sense intervenir, quan ens avorrim o quan fem coses que no ens criden l'atenció el temps ens passa molt lent, i fins i tot sembla que la broca minutera s'hagi espatllat o li costi avançar. En canvi, quan estem immersos en activitats actives, que ens interessen i demanen una conducta desperta i participativa, el temps ens "passa volant" col·loquialment dit. En aquesta pràctica, concretament, el temps m'ha passat lent, segurament pel fet de "forçar-nos" a relaxar-nos i deixar anar la nostra ment. Dic forçar-nos perquè no ens esperàvem realitzar aquesta tasca, en concret i no estàvem preparats mentalment per, en aquells deu minuts en concret, fer l'observació. Jo personalment, venia a classe amb l'idea d'introduïr la matèria i fer activitats més dinàmiques i no tan reflexiva.

De qualsevol manera, el fet d'experimentar de primera mà els continguts de la matèria, em sembla atractiu i a la vegada productiu per a l'assoliment de la matèria així com per entendre i captar millor els conceptes importants d'aquesta.


CONCLUSIÓ:

Realitzar aquesta reflexió sobre l'observació que hem dut a terme a classe, ajuda a comprendre els estats de consciència i inconsciència d'una manera més pràctica, senzilla i entenedora. Crec que tots hem tingut l'oportunitat d'adonar-nos-en del que pensavem durant aquells deu minuts i més tard escriure-ho i plasmar-ho en un full o un ordinador per veure que realment som capaços de dissociar-nos.

Em crida l'atenció que, aquesta capacitat que tenim no anul·li els sentits, les percepcions i les sensacions que sentim mentre observem els continguts de la nostra ment. És clar que, durant l'estat del son, aquests sentits i percepcions disminueixen però en la introspecció, romanen actives.



Paula Galán.