PRÀCTICA 9: Diagrama sistèmic

INTRODUCCIÓ:

Les idees bàsiques de l'enfocament sistèmic són les següents: la persona en relació amb altres, en conjunt i formen part de xarxes de relacions, és a dir, no estan aïllats, i aquestes determinen el comportament humà. A més, la persona no té/és el problema sinó que el problema es situa entre les persones o relacions del sistema, per tant, els símptomes o malalties no són indicadors de patologia interna sinó símptomes de que una o més relacions del sistema són insolubles. D'aquesta manera, es descentralitza la patologia. Cal tenir en compte  l'idea de causalitat circular la qual esmenta que tot està relacionat per causa - conseqüència. No es pot determinar la causa ja que el sistema és molt complex i tampoc cal saber-ne la conseqüència. 

Ens centrarem en una teràpia, la Teràpia Familiar Estructural i el diagrama sistèmic. L'ideòleg o el creador d'aquesta va ésser Salvador Minuchin que, juntament amb altres psicòlegs, a mitjan segle passat, van començar a atendre famílies des del diagrama sistèmic. Milton Erickson va ésser la font d'inspiració de l'enfocament sistèmic.Tots els grups tenen una estructura que es basa en un conjunt d'individos que el formen i un conjunt de relacions que formen entre ells. 

Per Minuchin no existeixen famílies desestructurades sinó que hi ha famílies amb una estructura estàndard i famílies que no tenen una estructura estàndard. Sovint es deia que els fills de famílies sense una estructura estandaritzada, tindrien problemes. No obstant i això, la psicologia popular ens enganya un cop més ja que, aquesta afirmació és falsa. El benestar o malestar de les persones no depen de l'estructura sinó del tipus de relacions que s'estableixen entre els individus que formen el sistema. Minuchin proposà els dos conceptes de "Jerarquia" i "Poder", els quals estan relacionats amb el concepte de resposabilitat i els seus diversos graus. Deia que no es pot repartir el mateix grau de responsabilitat o poder als pares que als fills d'una mateixa família i que la gestió del poder no anava lligat a l'autoritarisme o a una dictadura ja que aquest, es pot delegar. Si per qualsevol cas, es capgira la gestió de poder, els  individus presentaran indicadors de malestar. És per això que cal mantenir la gestió del poder. De la mateixa manera, es pot produir un encallament en el procés evolutiu d'una família el qual es nota pels símptomes. El poder, segons Minuchin, s'ha d'anar delegant als fills progressivament. Bowen va determinar el procés d'individuació, és a dir, d'esdevenir una persona autònoma, independent. A diferència de l'autoritat, el poder ve donat o te l'atorguen ja que la primera, se l'ha de guanyar un mateix. 

L'idea de frontera és l'àmbit de presa de decissions i segons Minuchin n'hi ha de tres tipus:

 - Rígida: no admet comunicació, no hi ha  comunicació amb la resta del sistema.  Semblant a una dictadura. 

  - Laxe: invasions de poder contínuament. 

  - Flexible: comunicació fluïda

PRÀCTICA: 

En la pràctica vam haver de crear un genograma i un diagrama sistèmic. Aquests els he realitzat amb l'Angie Gañán.

GENOGRAMA: Un genograma són esquemes o dibuixos que permeten plasmar la relació familiar i dóna pistes només sobre l'estructura. És important per a saber en quines relacions podem intervenir. 

Exemple de Genograma: 

La situació d'aquesta família és la següent: La dona de 43 anys té un fill de l'antic matrimoni amb un home de 45 anys. El fill d'aquests, té 23 anys, no manté cap mena de contacte amb la mare i té una relació informal de parella amb una noia de 25 anys i van tenir una filla que als tres anys de vida va morir. La dona de 43 anys, després de divorciar-se va formar una parella amb un home de 47 anys, amb el qual va tenir una filla biològica que ara té 18 anys, va experimentar un avortament i més tard van adoptar un nen de 8 anys. 

DIAGRAMA SISTÈMIC: Permet plasmar el funcioament del sistema. És important realitzar notes a peu de pàgina per tal d'entendre'l i conèixer els puts dèbils i forts d'aquest sistema. 

Exemple de Diagrama Sistèmic: 

En aquest cas, el matrimoni principal està format per una dona de 51 anys i un home de 55 els quals tenen un fill de 26 anys amb el qual han tingut una frontera rígida. Aquest noi té una parella de 24 anys que presenta un conflicte ocult amb la mare del noi. El matrimoni també té una filla de 23 anys que és homosexual, amb la qual han tingut una frontera laxe. Aquesta noia té una parella de 23 anys del mateix sexe i tenen un conflicte manifest amb els pares a causa de la seva condició sexual. No obstant i això, el germà de la noia, juntament amb la seva parella, creen una aliança per tal d'ajudar la parella homosexual i recolzar-les. Al mateix temps, una parella d'amics del matrimoni de 37 anys la noia i 40 el noi, creen una coalició en contra el noi i la seva parella perquè recolzen l'homosexualitat i la llibertat d'expressió sexual. 

REFLEXIÓ:

Crec que tenim un concepte erroni de les famílies desestructurades o desorganitzades ja que, moltes vegades, creiem que pel sol fet de tenir aquestes característiques, els fills n'experimentaran les conseqüències de manera que aquests seran problemàtics o tindran conductes inadequades. 

És un més dels conceptes mal apresos i fomentats de la psicologia comuna o popular que ens envaeixen avui dia i que podem trobar en revistes, llibres, articles, pàgines webs, fòrums o altres. No necessàriament per ésser unsistema desorganitzat ha de ser d'aquesta manera ja que s'han vist altres casos on les famílies eren estructurades però tot i així, hi havia problemes. Això concorda amb la reflexió feta en la pràctica anterior i amb el simple fet d'adonar-nos-en que som humans, i que com a tals, no tenim la capacitat d'ésser perfectes i lliurar-nos d'equiocacions i errors. No som màquines perfectes que tinguin al seu abast un manual d'instruccions, al qual poden recórrer si alguna cosa no funciona correctament. 

Ha estat una pràctica que realment, a mi, m'ha fet veure que quan diagnostiquem en un futur, no serà bàsicament un esquema el que apuntem i percebem, sinó que hem d'anar més enllà i veure que són éssers humans amb els qui tractem i que les relacions humanes són molt més complexes del que semblen. Tots som diferents i actuem de maneres diferents, de la mateixa manera que ens diferencien pensaments, conceptes, i ideals. 

PRÀCTICA 8: Causalitat circular

INTRODUCCIÓ:

L'enfocament sistèmic prové de dues teories: la Teoria General de Sistemes i la Cibernètica. Aquest nou enfocament, és freqüentment utilitzat i trenca amb les idees anteriors en alguns aspectes bàsics. Es diferencia dels plantejaments anteriors perquè aquests, es centren en un individu, el qual és el focus d'atenció però en canvi, l'enfocament sistèmic, es focalitza en grups o sistemes, els quals representen un conjunt de persones amb unes determinades relacions entre elles. Cal que diferenciem entre un conjunt de persones i un grup ja que en el segon cas, tenen trets en comú, experiències compartides i un vocabulari específic, entre altres. En canvi, en un conjunt de persones no hi ha d'haver necessàriament cap mena de relació entre elles. 

Un sistema són dues o més persones que comparteixen una certa relació, com per exemple: parella, amics, família, equip de futbol, etc.

Descobrint aquesta nova visió, van comprovar que no són les persones les qui tenen el problema, sinó que les dificultats que apareixen no són fruit d'algun trastorn interior. És més, aquestes dificultats esmentades, són l'indicador de que les relacions dins el sistema no van bé, no són saludables. Si es canvia el sistema defectuós per un sistema o ambient saludable, el símptoma desapareixerà. Una característica de l'enfocament sistèmic, i la bàsica és que no és individual sinó en grup, i que el sistema pot "rebentar" per la persona o vàlbula més dèbil. 

A diferència dels altres plantejaments, no considera que es puguin determinar les causes del comportament i tampoc els interessa ja que un sistema és massa complexe i, per a solucionar una qüestió no cal trobar la causa. Recolzen el model lineal de causa-efecte, defensat per la física i a través d'aquest neix la causalitat circular de l'enfocament sistèmic. Per a representar-ho més gràficament, ens podem remetre a la qüestió: Què va ésser primer, l'ou o la gallina? Els interessa determinar com funciona el sistema i no la causa o l'orígen del problema. Trencant amb la visió psicoanalítica, no busquen les causes del comportament i volen entendre com funciona un determinat sistema per a poder trencar el cercle. Existeixen dos tipus de seqüències: constructives i destructives. 

Molts psicòlegs també argumenten que la causa fonamental pot haver desaparegut, però que no vol dir que desapareguin els hàbits. 

"Són les solucions que s'intenten aplicar per solucionar un problema, les que mantenen, creen o augmenten el problema". Aquesta frase es refereix al fet que el psicòleg, quan intervé, s'introdueix dins el sistema i comença a formar part d'aquest. En medicina, aquest fet, s'anomena Iatrogènia. La Cibernètica argumenta que la intervenció d'un psicòleg mai és inòcua, és a dir, sempre té efectes perquè entra dins el sistema. Per a evitar a formar part del sistema, existeix la Teràpia Estratègica Breu, la qual consta de deu sessions. Les relacions que s'estableixen en el sistema són importants ja que poden ser saludables o no saludables i això també influeix. 

Gregory Bateson va definir dues tipus de relacions:

- Relacions simètriques: Diversos elements d'un sistema interactuen de manera semblant. 

- Relacions complementàries: Diversos elements d'un sistema actuen de forma diferent. 

Els tos tipus de relacions poden ser o bé constructies o bé destructives. 

PRÀCTICA:

En la part pràctica vam haver d'elaborar quatre seqüències, un per a cada relació i diferenciarl-les entre constructives o destructives. L'he realitzat amb en Cristian Jiménez i en Jose Gala.

REFLEXIÓ:

Des del meu punt de vista, l'Enfocament Sistèmic és plantejament relativament nou, que avui dia encara s'utilitza i que permet crear un nou ambient per a la persona que ho necessita i que intentem tractar. 

Molts cops ens han intentat "vendre" la imatge del psicòleg que només tracta la persona qui ho necessita i que s'entén que aquest individu és portador d'un problema intern o emocional que l'impedeix el seu dia a dia. Doncs bé, moltes vegades no ens parem a pensar que potser, el que alimenta aquest malestar, són les relacions que manté amb la família, amb els amics, amb la parella, amb els companys de feina, etc. i que és l'ambient en el qual es mou, el què fa que alguna cosa no funcioni. Els ambients no saludables poden ésser molt variats i, en certa manera, és difícil mantenir un sistema intacte i saludable per tota la vida, doncs a tots ens han ocorregut certs fets que l'han fet trontollar. Per tant, no existeix cap sistema idíl·lic i perfecte que premaneixi intacta durant tota una generació, aproximadament. Amb això vull dir que som humans, i com a tals, ens equivoquem, demanem perdó, tornem a equivocar-nos i molts cops provoquem petites esquerdes en els sistemes en els quals estem involucrats però, si hi ha alguna persona del sistema, la qual notem que està patint les repercussions d'aquestes esquerdes, perquè no ajudar-la i solucionar-ho abans que sigui pitjor? Es tracta de mantenir el més equilibrat possible el nostre sistema, per a evitar trencaments. 

És clar que no tothom pensa igual que jo, en aquest cas. Crec, personalment, que les relacions humanes són molt més complexes del que ens podem arribar a imaginar i que moltes vegades actuem per instint o per impulsos que no justifiquen aquestes accions, les quals, al mateix temps, provoquen trencaments en els sistemes o refreden relacions. 

PRÀCTICA 7: Actituds rogerianes

INTRODUCCIÓ:

En aquesta última pràctica, ens hem immers dins el món de l'empatia i de les actituds rogerianes que, com diu el nom, va promoure Carl Rogers. Juntament amb Maslow, el qual l'hem vist en pràctiques anteriors, formen dos pilars rellevants de la psicologia humanista. Rogers, és també innovador ja que introdueix la càmara de vídeo en les consultes, de manera que els seus estudis adopten un cert caire científic.

Entre Maslow i Rogers existeixen vàries diferències però, una d'elles és el concepte d'autorealització del primer, i el concepte d'actualització del segon, el protagonista d'aquesta pràctica. Si en una afirmació estan en acord, és en que cada persona, en el seu interior, sap com ha de crèixer. Es tracta, si fa no fa, d'un creixement innat però, la direcció d'quest no està definida de la mateixa manera sinó que, en funció de l'ambient, si és favorable o desfavorable, creixerà d'una manera o altra. Una altra diferència entre aquests dos humanistes, és que Rogers, a diferència de Maslow, es centra en les condicions de relació òptimes per acualitzar-se i d'aquesta manera, créixer. Per què aquest creixement sigui possible, existeixen dos contextos de desenvolupament: Un context saludable i facilitador i un altre d'insoluble i desfavorable. 

Va esmentar, també, tres condicions saludables que l'altra persona havia d'experimentar. És a dir, són actituds pròpies bàsiques perquè jo mateix em pugui desenvolupar:

1. Acceptació incondicional: Es tracta d'acceptar les persones pel que són, i tal com són. Deixar arraconats els prejudicis. Cal que distingim dues parts de les persones, el que són i el que fan, per tant, en moltes ocasions fem aquesta distinció i acceptem el que és aquella persona però no el que fa. Un bon exemple són els assassins, els terroristes, els lladres, etc.

Acceptem i assumim el què són en sí però, en canvi, no aprovem a què es dediquen.

2. Comprensió empàtica (Empatia): Consisteix en posar-se en la pell dels altres, entendre la gent, oblidar-te de tu i experimentar les mateixes sensacions i pensaments que l'altre. La persona amb la qual practiquem l'empatia, dit d'una manera freda i mecànica, ha de tenir la sensació que l'entenem. És una capacitat humana i en moltes ocasions és freqüent explicar-nos i obrir-nos amb persones que coneixem poc o no coneixem, ens és més fàcil. En canvi, amb persones que tenim més confiança i tracte, no som capaços de fer-ho. Si la situació en la que ens trobem és la primera, ens permetrà obrir-nos, notarem que ens escolten i ens comprenen. Altres casos també són les persones presó, terme definit pel professor de Rogers, les quals no es senten compreses i per tant, no comuniquen el que senten. Si, per alguna coincidència, es troba amb una persona la qual posseeix les tres actituds, experimentarà un desenvolupament. 

Rogers escriu el llibre "El proceso de convertirse en persona", on una de les idees fonamentals que podem extreure'n és que en faríem prou amb un minut a l'any de comprensió empàtica. Això demostra que, per més que les actituds que proposa ell es puguin portar a la pràctica, l'ésser humà també té altres qualitats les quals són més desagradables, com per exemple, l'egoïsme, l'enveja i altres les quals no són plenament compatibles amb les proposades per Carl Rogers i desvien el creixement.

3. Autenticitat, congruència i coherència: Pensar, sentir i fer sense contradiccions. Qui sap més d'un mateix, és un mateix. Rogers només es dedica a crear les condicions òptimes. 

Normalment, el creixement és sempre bo, només és negatiu quan no es compleixen les necessitats de Maslow i es produeix un estancament. 

PRÀCTICA:

"Pensant en els altres" és un documental que es fixa en un curs de quart de primària d'una escola de Mianmi Kodatsuno, a la ciutat de Kenazawa, Japó, el tutor de la classe és Toshiro Kanamori, el qual, mitjançant la seva professió, uneix l'aprenentatge amb la diversió. Les escenes emotives són freqüents en tot el reportatge i, tot i que es tracti de nens i nenes, podem veure que Kanamori els ha ajudat a créixer emocionalment i madurar de manera que, més  aviat o més tard, els nens i nenes reflexionin sobre els amics, les relacions, la família, l'escola i altres activitats o problemes que es presentin en la seva vida diària. 

El reportatge va ésser gravat durant un any sencer, i fins i tot dins aquest període, poem adonar-nos-en de l'evolució constant dels nens i nenes d'aquella classe. Es tracta d'una educació emocional aplicada a infants de primària que podem reconèixer en qualsevol situació. Quan un nen deixa en ridícul a un altre, quan deixen de costat un company, quan ha ocorregut un fet devastador per un d'ells, quan s'equivoquen, quan no fan el que havíen de fer, etc., són situacions que Kanamori intenta canalitzar de manera que els infants siguin capaços d'obrir-se entre ells i amb altre gent en un futur tant immediat, com llunyà. Em crida l'atenció la maduresa d'alguns dels alumnes en diferents situacions i la manera que tenen d'escriure en les "Cartes de la llibreta". Aquestes, són una proposta del tutor i és on, en major o menor mesura, els nens i nenes són lliures d'escriure-hi qualsevol pensament, sensació o percepció que els passi pel cap en determinats moments i els permet obrir-se davant la classe. Com he dit abans, doncs, la maduresa emocional d'alguns alumnes en el moment d'escriure en les "Cartes a la llibreta" em sorprèn i em fa pensar en si aquests nens desitjaven "créixer" en aquest aspecte tan ràpid. Penso que els nens, si tenen una virtud, és la de despreocupar-se. No tenen responsabilitats ni horaris. També és cert que existeixen molts casos i moltes families diferents, i que cada una d'elles és un món, com diuen, i que aquesta faceta emocional s'ha de promoure i desenvolupar en infants de manera que, en un futur, sàpiguen afrontar les adversitats que es poden presentar en la seva vida però, fins a quin extrem s'han de desenvolupar? És bo que els nens i nenes d'aquesta escola presentin a l'edat de 9 o 10 anys una maduresa emocional que els permeti fer reflexions de tals dimensions? Potser la meva sembla una reflexió exagerada però, el primer que em va venir el cap mentre mirava el documental va ésser aquesta. Crec que és bo que aprenguin a expressar-se, a comunicar-se i a obrir-se però, hi ha certs límits que crec que no es poden rebassar. Hi ha una distància enorme entre saber expressar-se i expressar-se reflexionant i fent associacions que poden portar a emocions pertorbadores pels nens o nenes ja que, és cert que quan escrivim (en un diari o en una llibreta) les nostres emocions, quan tenim un cert grau de maduresa emocional, ens poden portar a pensaments i sentiments que podem assumir o si més no, entendre. Aquest fet, ens descentra una mica i, a alguns més que altres, ens fa reflexionar i pensar-hi durant un període de temps. Una de les frases que em va cridar més l'atenció i que em van agradar més va ser la següent: "Quan la gent t'escolta de debó, viu per sempre en el teu cor". És una simple frase de poques paraules però que a la vegada transmet tendresa i ganes d'obrir-se i d'expressar-se. A mi, personalment, em va fer resorgir les ganes de parlar amb persones que, per raons diverses, feia molt temps que no hi parlava i també amb les persones que estan al meu costat dia a dia, fins i tot les que no hi són físicament.

No obstant i això, la solidaritat, el companyerisme, les rialles, la capacitat tant de demanar com d'oferir l'ajuda, la diversió, l'escolta activa, l'estudi i el bon ambient de classe, provoca que aquests infants de quart de primària obtinguin beneficis en el moment d'aplicar-se i concentrar-se. Cal dir que  també els ajuda, com he esmentat abans, a les futures relacions personals i professionals que els sorgeixin a diari. 

REFLEXIÓ:

El documental ha estat una bona manera d'adonar-nos que les emocions són sempre lliures i que, en el cas que no les volguem deixar anar, ho necessitem fer. No per motius d'interès o curiositat, sinó per un benestar propi, una consciència tranquil·la i per saber i recordar que no som robots programats per estar sempre bé i que mai ens falli el sistema. Si més no, és interessant per veure com es treballen les emocions des del punt de vista de Kanamuro i quins resultats han donat les seves tècniques. 

M'ha sorprès la contínua evolució dels alumnes, el companyerisme i la solidaritat amb què treballen i la capacitat de treball en equip i reflexió que han après ja que, en moltes ocasions, les persones adultes no estan en coneixença d'aquestes capacitats fonamentals per les relacions humanes. 

PRÀCTICA 6: Necessitats humanes

INTRODUCCIÓ:

La sisena pràctica és sobre les necessitats humanes i la piràmide de les necessitats humanes proposada per Maslow. Hem començat la classe amb una introducció teòrica la qual va seguida d’una petita pràctica i finalment, d’una reflexió.

La psicologia humanista, com a la tercera potència, proposà una nova manera d’enfocar el comportament de la persona. Durant els anys 50 i 60 el Conductisme evoluciona cap al Cognitivisme i es produeixen dos enfocaments: el conductista, en el qual la persona és considerada una màquina, i la psicoanàlisi, on la persona és considerada l’it (ego), és a dir, la persona és egoista per a satisfer les seves pròpies necessitats. Molts psicòlegs, però, no hi estan d’acord ja que hi ha més qualitats humanes a tenir en compte, no només aquestes.

A través d’estudis amb primats, Maslow i Carl Rogers proposen un nou model, el qual es defineix per creure fermament que la persona té una tendència innata al creixement, a l’aprenentatge i que és essencialment bo i positiu. Maslow esmenta “necessitats”, i les defineix com tot allò que si no es cobreix o satisfà, provoca la mort o la malaltia.

Existeixen necessitats falses, les quals si no es cobreixen, no passa res. La publicitat és un dels mecanismes que ens transmet més necessitats falses. Com per exemple, “Si compres aquesta casa ara, els teus fills t’ho agrairan tota la vida i podreu ser una família feliç!”. Cal diferenciar “necessitats” de “capricis”, ja que és beneficiós per a l’educació. La teoria de la motivació de Maslow té una aplicació pràctica, així com al piràmide de les necessitats, la qual es pot veure representada en anuncis de la televisió.  

A diferència de Maslow, el qual parla d’autorealització, Rogers parla d’autoactualització. No obstant i aquesta petita diferència lèxica, els dos coincideixen en que existeixen ambients favorables i ambients desfavorables o insolubles, els quals ajuden o perjudiquen el creixement i l’arribada a aquests punts màxims. Per tant, les condicions ambientals són molt importants però l’essència del que pot arribar a ser l’ésser humà ja la portem a dins, i aquesta és positiva.

Existeixen tres tipus de necessitats:

-          Fisiològiques.

-          Psicològiques.

-          Espirituals.

Tres obres clàssiques de Maslow, on es pot observar la base de la teoria humanista són: “Motivació i personalitat”, “L’home autorealitzat” i “La personalitat creadora”.

Maslow proposava com a objecte d’estudi les persones més humanes, aquelles que eren optimistes, creatives, que no s’evadien, que afronten els problemes.

La teoria de la motivació humana de Maslow, classifica les necessitats en tres grups, com he dit anteriorment: les espirituals, les psicològiques i les fisiològiques. Ja que es tracta d’una piràmide, les necessitats que es situen a baix de tot, són les bàsiques, i d’aquesta manera, si anem pujant arribem a l’autorealització.

En la base hi trobem les necessitats fisiològiques, les quals són: alimentar-se, respirar, dormir, el sexe, l’excreció, etc.

Seguidament, trobem les necessitats psicològiques que es subdivideixen en tres tipius: les de seguretat (del cos, de la família, de la salut, de la moral, etc.), d’amor i pertinença (amistat, pertinença a un col·lectiu, intimitat sexual, etc.) i les d’autoestima (confiança, complicitat, competència, respecte als altres, etc.).

Finalment, hi ha les necessitats espirituals on hi trobem les d’autorealització: moralitat, creativitat, espontaneïtat, resolució de problemes, falta de prejudicis i acceptació dels fets.

Aquestes necessitats, no sempre estan ordenades, és a dir, és una jerarquia amb excepcions. Alguns d’aquests casos poden ser l’anorèxia, les vagues de fam, i altres.

La seguretat, per exemple, en els casos dels nens maltractats o desatesos, quan es pregunten si els vindran a buscar a l’escola. Com una mostra de necessitat de seguretat demanen sempre que els expliquin el mateix conte, sense canviar-lo, ja que d’aquesta manera saben com acaba i no els sorprèn.

Així doncs, cada persona prioritza les necessitats segons ella mateixa.

PRÀCTICA: 

De cada un dels nivells de la piràmide, buscar un comportament constructiu, un de destructiu i un de fallit. Aquesta pràctica l’he realitzat amb la Núria i la Maria.

Es poden diferenciar tres comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats autèntiques:

-          Comportament constructiu: s’adrecen a assolir les necessitats. Els altres i jo hi obtenim un benefici.

-          Comportament destructiu: assoleix temporalment l’objectiu però a llarg termini un mateix hi perd.

-          Comportament fallit: no s’assoleix l’objectiu.

1.      FISIOLÒGIQUES:

-          Situació: una persona té insomni a les nits.

-          Comportament constructiu: va a teràpies homeopàtiques i naturals.

-          Comportament destructiu: pren medicaments perjudicials per a ell/a però que ho solucionen.

-          Comportament fallit: demanar ajuda al tarot o bé a “bruixes”.

2.      SEGURETAT:

-          Situació: una mare i un fill tenen molt mala relació (inseguretat familiar).

-          Comportament constructiu: assisteixen a teràpies familiars.

-          Comportament destructiu: el fill marxa de casa. Al moment ho soluciona però a la llarga no.

-          Comportament fallit: es neguen a parlar del tema, no es posen d’acord.

3.      AMOR I PERTINENÇA:

-          Situació: problemes sexuals en el matrimoni. Ella no està còmode amb ell.

-          Comportament constructiu: assistir a la consulta d’una sexòloga que els aconselli.

-          Comportament destructiu: ella és infidel al seu marit amb un altre home. Es sent bé però més tard provocarà la ruptura del matrimoni.

-          Comportament fallit:  fingeix quan tenen relacions sexuals.

4.      AUTOESTIMA:

-          Situació: dues amigues es barallen i perden la confiança.

-          Comportament constructiu: posar-se d’acord per intentar solucionar els problemes, ser sinceres i entendre l’altra persona.

-          Comportament destructiu: fer un paper davant aquesta persona però pel darrera criticar-la i deixar-la malament.

-          Comportament fallit: no voler saber res més de l’altra amiga.

5.      AUTOREALITZACIÓ:

-          Situació: un noi molt creatiu presenta un projecte a l’empresa on treballa. El projecte és molt car i han de fer fora a gent per poder fer-lo.

-          Comportament constructiu: retallen costos innecessaris del projecte.

-          Comportament destructiu: fan fora a gent innocent per a poder portar a terme el projecte.

-          Comportament fallit: al seu cap no li agrada perquè és molt car.

REFLEXIÓ:

Crec que moltes vegades hauríem de sospesar quines possibilitats tenim i com podem realitzar el que volem, abans d’actuar instintivament i penedir-nos-en tot seguit. És una bona tàctica per a sortir-ne beneficiat tu, i els altres.

Aquesta pràctica m’ha agradat en relació amb el fet de, davant una qüestió o un problema, saber pensar i equilibrar la balança de manera que tots en sortim beneficiats i deixar de banda les actituds egoistes que molts cops tenim. No es tracta només de deixar de ser-ho sinó d’aprendre a cobrir les nostres necessitats també mitjançant l’ajuda dels altres, de manera que els altres puguin satisfer les seves amb la nostra ajuda. El fet de no perjudicar algú en les seves necessitats mostra que, com a éssers dotats de capacitat de raonament, podem fer la vida més fàcil a les persones més o menys properes al nostre entorn. 

PRÀCTICA 5: Freud

INTRODUCCIÓ:

La pràctica número 5, tracta sobre la vida i els estudis realitzat per Freud. La classe s’ha realitzat mitjançant l’observació de la pel·lícula “Freud, la pasión secreta” de John Huston, a través de la qual havíem d’escollir un tema i posteriorment, desenvolupar-lo.

El tema que desenvoluparé jo és la interpretació dels somnis. Aquesta tècnica és una de les utilitzades pel mateix Freud en la pel·lícula, per a tractar la Cecile, la qual experimenta el Complex d’Electra.

PRÀCTICA:

Un dels descobriments més importants de Freud va ser que, les emocions que romanen enterrades en la superfície subconscient, afloren a la superfície conscient durant els somnis. Així doncs, el record d’aquests somnis ajuden a descobrir emocions o records enterrats.

Freud subdivideix el contingut dels somnis en dos: el contingut manifest, o somni manifestat a nivell de la superfície, és a dir, tenim un record d’aquest en la memòria; i el contingut latent, no conscient i s’expressa a través del llenguatge dels somnis. Manté que tots els somnis representen la realització d’un desig per part del subjecte, fins i tot els malsons. En aquests casos, hi ha somnis negatius de desitjos, on apareix l’incompliment d’aquest desig. L’explicació o conclusió general que dóna Freud a aquests casos és que: “Els somnis són realitzacions disfressades de desitjos reprimits”. En la seva teoria, parla de “la censura” dels somnis, la qual provoca una distorsió en el contingut d’aquests així que, el que pot semblar un conjunt d’imatges somniades sense sentit, pot esdevenir a través de l’anàlisi, un conjunt d’idees coherents. El valor de l’anàlisi, segons Freud, radica en la revelació de l’activitat subconscient de la ment.

Segons el contingut en passar de latent a manifest, els somnis es poden classificar en 3 categories:

-          Els que tenen sentit i són comprensibles. Són freqüents i no tenen molt d’interès.

-          Els que tenen sentit i coherència però ens estranyen per no saber com incloure’ls al nostre psiquisme.

-          Els que no tenen sentit ni coherència.

Freud s’autoanalitzava els somnis, i d’aquesta manera va arribar a conèixer i descobir idees que no coneixia que existissin en ell. En descobrir-les, com que eren desagradables les negava, i es negava a ell mateix refusant l’anàlisi. No obstant i això, finalment les va admetre i se’n va adonar que aquestes idees no es podien fer conscients ja que es situaven en una peculiar posició psicològica. Va anomenar aquest estat com “repressió”.

Els somnis es poden interpretar mitjançant dos procediments:

-           La interpretació simbòlica: recull el contingut del somni en la seva totalitat i procura substituir-lo per un altre contingut comprensible. No serveix en somnis incomprensibles i confusos.

-          El mètode desxifrador: considera el somni com una mena d’escriptura secreta, en la qual cada signe pot ser substituït mitjançant una clau prefixada per un altre de significació coneguda.

En el procés d’elaboració d’un somni hi intervenen uns mecanismes psíquics entre els quals cal destacar:

1.      CONDENSACIÓ: una multitud d’idees latents passen al contingut manifest en una sola imatge onírica, per tant, resumeix les idees latents. Aquest mecanisme es realitza per un dels tres processos següents:

a.       Alguns elements latents queden eliminats.

b.      El somni manifest només rep petits fragments de continguts latents en concret.

c.       Els elements latents que comparteixen característiques comuns apareixen fosos en un en el contingut manifest. 

2.      DESPLAÇAMENT: l’element menys interessant destaca més que l’element important. L’idea latent és representada per la llunyania en el somni.

3.      DRAMATITZACIÓ: es transformen les idees latents en imatges visuals. Molt sovint en una trama dramàtica o de narració.

4.      INVERSIÓ: consisteix en invertir les situacions.

5.      SIMBOLISME: apareixen elements que tenen traduccions constants amb qui mantenen una relació de representació a causa de semblances.

REFLEXIÓ:

El tema dels somnis sempre ha resultat atractiu per a mi, en concret. A Batxillerat ja vaig realitzar un  parell de treballs relacionats amb Freud i la interpretació dels somnis i van ésser interessants i àgils de fer. Així doncs, crec que els somnis són una gran part de la nostra vida i que tothom, en major o menor mesura, es sent atret pel significat de quelcom somiat alguna vegada.

La pel·lícula, m’ha semblat interessant ja que es poden veure pràcticament tots els estudis i casos pràctics realitzats per Freud i ens en podem fer una idea bastant concreta de com va tractar cada cas i com va descobrir les tècniques utilitzades per ell mateix. D’aquesta manera, resumint els casos que va veure i les tècniques que va aplicar, se’ns fa més visual i podem relacionar tots els seus estudis que, a vegades, com que ens els expliquen una mica per fases, separadament, doncs ens poden semblar que no tenen res a veure.

A continuació proposo el link de l’obra de Freud de “La Interpretació dels Somnis”.

http://www.elortiba.org/pdf/freud_suenos.pdf